 |
|
Centre Esportiu Municipal
|
|
|
Història: Les Fonts
(683 paraules totals en aquest text)
(2829 Lectures) 
Malgrat geomorfològicament no es situa a la vall baixa del Llobregat, aquest municipi ha utilitzat fins l?any 1993 l?aigua del seu aqüífer profund per proveïr la seva població, explotant un pou situat al terme de Sant Feliu de Llobregat.
Pel que respecta a les característiques hidrogeològiques del terme municipal, els gresos i argiles del sector occidental són poc permeables, pel que rarament es troben aqüífers.
Una mica més permeables són les pissarres quarcítiques i micacites, així com les quarcites de Sant Antoni. Encara que la porositat d?aquests materials és molt baixa presenten importants fissures. En les parts baixes de les vessants, a poca distància del fons de les valls principals, trobem fonts de cabal molt baix.
Els terrenys permeables corresponen als reblerts sedimentaris de les valls principals. Aquestes són les aigües que tradicionalment s?aprofiten per mitjà de la construcció de pous a pocs metres del llit de les rieres.
De les 44 fonts reconegudes, (algunes d?interès paisatgístic o eco-turístic) , 16 donen un volum d?aigua mitjà anual igual o superior a 1 litres per minut. En general, però, els seus cabals són d?escassa importància. Vuit d?aquestes 16 fonts estan dintre de terrenys permeables corresponents als sediments del fons de les valls, això posa en evidència que és aquí on es troba la major concentració de reserves hídriques de tot el terme, ja que les capes de sediments són de poc gruix i discontínues, és possible que aquests aqüífers siguin petits i que la seva recàrrega sigui lenta, pel que no sembla convenient una extracció important d?aigua dels mateixos.
Cal destacar el pou mina de la Clota, al marge esquerra de la riera de Can Mas, amb un cabal de 120.096 litres/dia i el pou de la Vorada, dels que subministra el municipi (juntament amb el pou de Sant Feliu).
Cabal < 1 litres/minut
| Cabal > 1 litre/minut
|
| Font Bosquina | Font-mina de Can Mas |
| Font de Cal Pesca | Font de Can Pinet |
| Font de Can Balasch | Font de can Reinal |
| Font de Can Cartró | Font de la mina de Can Solé |
| Font de Can Guey | Font de Can Viscarri |
| Font de Can Janer | Font de can Xicarró |
| Font de Can Nicolau | Font-mina de la Clota |
| Font de Can Parruca | Font de la Mina |
| Font de Can Pinyons | Font de l?hort de Dalt |
| Font de l?arbre d?Espí | Font del Cu-cut |
| Font del Bruch | Font del Vidre |
| Font del Porró | Font-mina dels Hortets |
| Font del Safareig | Font de Sant Martí |
| Font del Mas Segarra | Font Enric |
| Font nova del Masset | Font Miquela |
| Font Trovada | |
| Font vella del Masset | |
| Mina | |
DIAGNOSI
Torrelles de Llobregat manté una independència hidrogeològica de l?aqüífer malgrat que ha estat utilitzat al passat. Cal destacar la presència de 44 fonts reconegudes dins del terme municipal |
|
[ Tornar a El Poble | Índex de seccions ] |
|
|
|
